dimarts, 15 de març de 2016

A LA MEUA ÀVIA, Pepa Úbeda

Mai no vaig poder dir-te
que t'estimava
mai no podré ja dir-t'ho
que t'estimava
ni tan sols ara sé
si això és important

Mai
que m'embadalien
els teus ulls de gata grisa
bressant-se-te'n al front

Mai
que fascinants jugaven
els meus dits en la pluja blanca 
banyant les teues galtes

Mai
que et vaig sorprendre nena
tipa ja
de fer-se gran

Mai no vaig poder dir-te
que el teu cos menut
féu el meu
gran
mai
que les teus passes primerenques
faren les meues
grans
mai
que la teua pell
sense camins
em féu definitivament
gran
ni tan sols ara sé
si això és important

Mai
que em vas somriure nena
tipa ja
de fer-se gran

Mai no vaig saber
si em volgueres
mai no sabré ja

si em volgueres
ni tan sols ara sé
si això és important
però sé
això sí
que ens hi trobàrem a la mateixa edat
per jugar a les nines
agafades de la mà
per botar a la corda
agafades de la mà
per admirar-nos
agafades de la mà
davant un mirall de records impossibles
http://leonor-perez.blogspot.com.es/p/bio_10.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada