Refent camins
Em feies riure
quan disfressaves els matins de nits eternes
per poder estimar-nos sense mesura,
sense principi, sense fi.
On hem deixat oblidats
aquells diumenges interminables
amb què adornàvem el capçal del nostre llit?
Començo a desfer un camí
per trobar-nos a tots dos.
A tu i a mi.
Allà on ens vàrem perdre,
disfressant la llum d'un matí.Anna Garcia Garay
És una poeta catalana. Ha participat en projectes literaris conjunts de l’Associació de Relataires en Català (ARC) com Primer llibre de poemes, Tensant el vers i Garbuix de contes.
L'any 2006 guanya el primer Premi de Poesia Miquel Martí i Pol del Principat d'Andorra amb el poema “Desfent camins”[2] i el 2007 queda finalista en el certamen Gat Literari de Torelló amb el recull de poemes Funambulismes a la corda fluixa de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada