Ens hem de veure a punt de mal
a poc a poc de mal de lletra.
quan els estels Ens hem de veure
toquin la mar, només molt
quan el mar si ve la sang
bullent amb astre ullant el temps
vagi tip que feu el trot
de cel caient de ser com l'indi.
i quan de ple ens hem de veure
el retorni només si
un poc a res li puny
a poc a poc l'ull vora l'ull
i al fons de l’aire. de l'ala nostra,
Ens hem de veure negra font clara,
sols així germana nit.
per sols només nafra d'esclosa,
amar-nos nus mor que mor
de nuesa tanta sempre.
amb pergamí
Barcelona, 1986), és una poeta molt jove i original, amb una gran personalitat.Amb arrels barcelonines, montilleses, caçorlanes i bunyolines, Blanca Llum Vidal ha crescut a Casserres, poble poema. Ha estudiat a l’escola i al carrer. Passà les febres a l’Índia. Aprofundiment en els arcans de la filosofia i del llenguatge a Puig-reig.
El vocabulari de les muntanyes de Catalunya i de Mallorca li va a favor. La seva escriptura és formentera, és a dir, de blat, i no s’hi bada. Els genolls, de gitana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada