una existència
tranquil·la
embolcallada
per uns pares amants
que cantessin pels
segles dels segles
els encants
d'una filla com cal
però estimo massa
la meua petita i pobra llibertat i em revolto
contra tota nosa
que no em deixi
respirar
l'aire que em plou
Hauria pogut tenir una
d'aquelles existències
balbes
on no compta res més
que un vell somni
i un clar de lluna
i un sublim amor
idealitzat
però estimo massa
tots els racons del teu
cos
i la tebior dels teus
llavis
i el calfred de les teves
mans
olor de mel
I malgrat tota la
comoditat que em profetitzem
vells assenyats
Se del cert que ara i sempre
i per tots els segles dels segles
necessitem per viure
+
Coloma Lleal (Ceuta, 1944).
Poeta, narradora i catedràtica de filologia de la Universitat de Barcelona.
L'any 1965 guanya l'englantina d'or als Jocs Florals de París amb el poemari Plany a quatre veus i com a poeta ha publicat les obres Poemes (1967), Dels dels sons (1987).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada