dissabte, 12 de març de 2016

L'engany

L’ENGANY
Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura.)
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, o el dolent, o l’esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells, folls, els gots de l’ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posà en mi l’aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: «Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d’aigua, d’elements sempre en guerra...»
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l’estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
                            la vida.                                    
 


Maria Beneyto Cuñat (València, 1925 València, 15 de març de 2011]) fou una poetessa valenciana. Poeta i novel·lista, d'entre la seva obra destaca el llibre de poemes Ratlles a l’aire (1956) i la novel·la La dona forta (1967) Les seves darreres publicacions van ser Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada