diumenge, 28 de juny de 2015

LA POR



Tot s’anava fent més dur.

En el saquig d’un magatzem vaig assolir queviures, sense la por dels trets.

I vaig entendre per què la gent no plora sempre al front.

I en recordar la gent que anava cap a l’Ebre
sento  una gran tristor.

Jaume Pérez Montaner
LA POR


El cel és negre com la por dels senglars.
Aquí estirat,
al matalàs de les excursions,
sento estremir-se el terra amb la vida que no veig
en aquesta nit sense lluna, però que sento.
Només hi ha la llum dels estels
i per sobre de tot se’m destaca,
no sé per què,
la cintura d’Orió: tres diamants,
tres ulls, tres promeses.
El cel és negre com la por dels senglars
i sento estremir-se el terra amb la vida que no veig
i que bull dintre meu i em recorda
que és fantàstic ser viu.  


Paul Celan: va ser un poeta en llengua alemanya. El seu nom era originalment Paul Antschel, Ancel adaptat a la llengua romanesa, esdevé Celan per anagrama.
CANÇO DEL DELIT

Camino amb foll dolor pel pes que tant em cansa ombreiar d’esperança, de silenci i de por.

I delejo la vida quan em sento morir, i m’allunyo de qui m’occeix amb la mentida

I revise més feliç quan de nit i de dia, sóc en la companyia dels cants del me país.

Autor:Desconegut
LA POR

El cel és negre com la por dels senglars.
Aquí estirat,
al matalàs de les excursions,
sento estremir-se el terra amb la vida que no veig
en aquesta nit sense lluna, però que sento.
Només hi ha la llum dels estels
i per sobre de tot se’m destaca,
no sé per què,
la cintura d’Orió: tres diamants,
tres ulls, tres promeses.
El cel és negre com la por dels senglars
i sento estremir-se el terra amb la vida que no veig
i que bull dintre meu i em recorda
que és fantàstic ser viu.


Gonzalo García
LA POR

Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.
Samira Marco Hirs

L'ALIENISTA

Trabuqueu bé el canterano,  
buideu tots els calaixos.  
No tingueu por.
Amb paper de vidre  
netegeu el verdet dels ossos.  
No tingueu por.
Feis un manat dels limfàtics  
i escureu el budellam.  
No tingueu por.
Despulleu-vos de l'esquena.  
Socarreu la pellerofa.  
No tingueu por.
A les venes incolores  
injecteu blanca noïna.  
No tingueu por.
Per fer-vos una guitarra  
empreu els feixos neuràlgics.  
No tingueu por.
Fumigueu bé la memòria  
i esteneu-la al sol i al vent.  
No tingueu por.
Oregeu tots els gecs vells  
i gireu-ne les butxaques.  
No tingueu por.
Ventileu cambrons i cambres.  
Obriu portes i finestres.  
No tingueu por.
No tingueu por més que a la por.  
No tingueu por ni a la por.  

Sobretot, no tingueu por
Bartomeu Fiol



COM ES PARLA A LA PEDRA

L’obscura tristesa de la por.De l’insecte que dansa a la deriva i erra el camí,la branca, el nectar, el pol·len ,les aigues, els ullsde la roda,la rosa,el solc on haurien de grillar els bulbs ,les granes demà tiges, flors d’aliments, i no es pot enyorar la nostalgia. Ni l’ombra del propi cos que no entens. Ni t’escoltes,nàufrag ,els llavis e l’alfabet.Vine,abaraça’t a la ferida profunda de l’enmàs. Amb ulls oberts, viu amb alegria la vida fugaç de les paraules.

Paul Celan
ENMUDIR

De vegades tinc por
d’enmundir i restar presoner de silencis obtusos.


Vicent Andrés Estellés

Treballaré el teu cos

Treballaré el teu cos

Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.

I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.

I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.

En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos…

Raimon Pelegero i Sanchis

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional (juntament amb Llach, Serrat o Maria del Mar Bonet) de tot el domini lingüístic català.
3.
3.
Pica de mans gitana! Qui rosega estels a deshora? Al
bosc, Els titellaires s’omplen les butxaques de rantells
i fan jocs de mans traient-li els ulls a la robosa del matí.
Dues pedres de ràbia porto al puny que ara enlairo!

Autor desconegut
AUTORETRAT ALS SEIXANTA-SET ANYS


AUTORETRAT ALS SEIXANTA-SET ANYS

El cap, feixuc, m’ha encorbat les espatlles
i m’ha enfonsat el pit. Discretament
–i és d’agrair– el ventre va adquirint
la rodonor que els manuals prescriuen.
Cames i mans ronsegen i protesten
i la veu fa vacances permanents
esporuguida pels recels i els dubtes.
Només els ulls mantenen una activa
funció de vigilància i subministren
detalls insòlits a l’imaginari
que és qui serva dempeus la baluerna.
I ara, en silenci, esperaré una noia
que sé que no vindrà i, a poc a poc,
se’m farà tard mentre amb els ulls tancats
m’enfonyo pou endins del gran misteri
de mi mateix i assajo vanament
d’interrogar la mort que sempre em ronda.

Miquel Martí i Pol

L'elionor
L'ELIONOR

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “si senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava ,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “si senyor” i “bones tardes”.

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març de 1929 a la població de Roda de Ter, situada a la comarca d'Osona.[2] De família humil, va estudiar a l'escola del poble fins als 14 anys. Poc després va entrar a treballar a la fàbrica Tecla Sala, que tothom coneixia amb el nom de La Blava. En aquell moment ja va començar a escriure poemes en castellà i, als 15 anys, va publicar els primers versos en una revista local.
17
17
Recorda. El cos és sempre
 el perill més greu.
Oblida'l.
I treballa.
El treball allunya
el pensament i et dóna
les armes precises.
Seràs poderós.
La vida
ha de tenir
una finalitat justa

AUTOR DESCONEGUT

divendres, 5 de juny de 2015

PUNTADES

PUNTADES
a la meva mare
un dia et llegiré a la vora d’uns pantalons
que ja no em poso
a tu que m’escrius notes als pots
de salsa de tomàquet
tancats al bany maria
on m’hi detalles els ingredients
un dia t’hi llegiré
darrere tantes coses senzilles
hi ha el teu temps

Teresa Colom


Teresa Colom , poeta i escriptora andorrana d’actualitat. Bastants premis i llibres.




Nayara Bixquert Ramón 

LA COLLITA

LA COLLITA


Passen els dies, i pengen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.


Passen els dies, i renten
la sang en les estovalles.


Passen els dies, i creixen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.


Passen els dies, i deixen
silenci i pols per on passen.


Amb  el silenci prosperen
llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.


Els greuges i les ofenses,
el repertori de faules.


Passen els dies, i deixen
quallat l’oli de les llànties.


La por en les cantoneres,
la sang rebentant els cànters.



Vicent Andrés Estellés
Va nàixer en 1924 i va morir a l’any 1993. Va ser un poeta i periodista valencià.

TARDOR

TARDOR


Quan ens vas deixar
el món se’m va esmicolar
en mil trossos de cendra.


I m’he fet molts racons
en cada petit fragment,
en totes les miques sobreres.


Hi ha hagut més estralls.
Del que jo he pogut ser
he cregut que res no en viuría.


Se’t va endur l’enemiga
que sé també meva:
el meu odi és un nadir,


la meva enyorança, una vestimenta
de cada dia. I estimo coses
per tu, molt més del que voldria.


Partícules de sorra que premo
a les mans: les llàgrimes no valen,

ni l’obscentitat de paraules ja dites.


Marta Pessarrodona
Poetessa, narradora i crítica literària catalana. Va nàixer en novembre de l’any 1941. Al 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment a Mira-Sol hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.