dimecres, 3 de juny de 2015

Poc més o menys,amor.

Rius amb esclat, i miro
com creix dintre la gorja
una vulgar disfressa
de desigs metafísics.

Al meu davant,creuries
que penso en tu, quan sento
només recança d’arbres,
salvatges clams de somnis.

T’he vist plena de trustos
pecats i faringitis.
Més,deturat per sempre
per fred obstacles d’hores,
tant se val que t’estimi,
o bé qualsevol altra.

Resultado de imagen de risas tumblr

SALVADOR ESPRIU
Llibre: Antologia Poètica


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada