dimecres, 3 de juny de 2015

Mai no arribarà la fi del món




Mai no arribarà la fi del món
si et recordo le veu
i sigui recordada
la meva veu després, i molt més tard
encara, memòria fidel,
conjurant la tenebra i els enterramorts,
arrenqui del silenci les imperceptibles
preguntes dels ulls cecs: on ets?, on ets?,
on ets?, i cap resposta
no s’alci de la terra
llevat d’una flor.

(Màrius 123 Sampere)

Barcelona, 1928) és un poeta català. Els poemes de Màrius Sampere parlen dels éssers humans, de les seves emocions, les seves tragèdies, de l'amor, el dolor i la mort. Sampere és com un nen que juga amb les paraules, amb la retòrica, se'n riu dels estils literaris, fa acudits amb la filosofia, i es diverteix desconcertant el lecto

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada