dimecres, 3 de juny de 2015

Pistes

Pistes

Sempre s’estima igual però diferent, em deies.
I ara entre el café i jo provem d’endevinar si ens condemnava allò que era igual
o bè la diferència és la culpable.
L’amargor com una pista em porta a tu,
que ets a la cuina i amb la cullera dissols
el sucre que ja no em despertarà.
Del teu gest no es desprèn una resposta,
tan sols l’indici d’una pèrdua. Fixa’t:
Jo no tinc ales perquè els omòplats
tornen a ser omòplats si tu no els mires.
I tu que no tens esma per volar.
De tan a prop del terra, ja no caurem.
I estimar és caure.

                                                                    -Mireia Calafell

És poeta i integrant del grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat Poètiques del cos (Galerada, 2006), Costures (Viena Edicions, 2010) i Tantes mudes (Perifèric edicions, 2014) tres poemaris amb què ha guanyat els premis de poesia Amadeu Oller (2006), el VIII Memorial Anna Dodas, el Josep Maria López-Picó de Poesia (2009) i el Benvingut Oliver (2013). La seva poesia ha estat traduïda a l'anglès, holandès, castellà, àrab i portuguès. http://ca.wikipedia.org/wiki/Mireia_Calafell_i_Obiol

Llibre i data de publicació:  Costures.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada