divendres, 5 de juny de 2015

BONJOUR, TRISTESSE

BONJOUR, TRISTESSE


Sé que la llum, filtrada per
les cortines d’aquesta cambra,
és la mateixa d’ahir,
de fa una setmana.


Sé, també, que ho sabía:
no ha estat la primera vegada,
i són inútils les preguntes,
les enyorances i aquesta recança.


Sé que les coses són irrepetibles:
el meu cos ja no serà teu,
encara que la llum s’irriti
i la cambra s’obstini a repetir-se.


Sé, també, que m’interrogaré molt,
escorcollaré per saber amb certesa
totes les miques de mi que són tu,
i tot el que de mí roman dins teu.


Sé que la llum serà la mateixa
i se’m farà una altra; que els meus ulls,
sense els teus, no ho veuran tot,
ni podran deturar, al cos, la ceguesa.


Sé també, que he pecat d’orgull
-o la felicitat n’ha estat culpable-


i he cregut que viure era,
justament, escriure’t el poema.


Sé que voldria poder esquinçar el poema
i tornar enrere: veure la mateixa llum,
filtrada per les cortines d’aquesta cambra,
com la vam veure, amb delit, aquell dia.


Marta Pessarrodona
Poetessa, narradora i crítica literària catalana. Va nàixer en novembre de l’any 1941. Al 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment a Mira-Sol hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada