dimecres, 3 de juny de 2015

Desamor

DESAMOR


Vull un sol cada dia,
Il.luminant el meu condol,
per poder assaborir l'alegria,
que em porta la mort.

La vida ja no es un suspir,
són setmanes de tristesa,
que em porten a sentir,
tota aquella flaquesa.

La soletat és un dimoni,
Que s'alimenta del meu somriure,
Si us plau deixa'm un termini,
Per assaborir-lo en un queviure
                                                                     -Marta Lopez Vilar. 

Marta López Vilar (Madrid, 1978) és llicenciada en Filologia Hispànica, prepara la teua tesi doctoral i treballa com a professora en la Universitat d'Alcalá d'Henares. Pel llibre "De ombres i barrets olvidados" va obtindre el premi "Blas d'Otero" de poesia (Madrid, Amargord, 2007) . El seu segon llibre, "La paraula esperada" (Madrid, Hiperión, 2007) , va ser el guanyador del premi "Arte Joven" de poesia de la Comunitat de Madrid.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada