dimarts, 8 de març del 2016

Després de soterrada la tendresa

Després de soterrada la tendresa
vàrem llençar els pètals de la neu, que afegia
més gel, al que amagava la glaçada disfressa
on l'au del vidre congelat vivia.


Turmells de ballarina, amb les venes dolentes.
El caliu quiet i ocult. Les mans creuades.
Cent buits per avançar a les palpentes.
A cor nu de la flama, les donzelles cremades.


Al soterrar anàrem. Eixam de nines tortes
-un ull al frigorífic- estenia
veus de paper, paraules plastificades, mortes.
       En secret el sepeli. Com calia.

  

         
 Maria Beneyto:  
Poeta i novel·lista (València, el 14 de maig del 1925- 15 de març de 2011). La seua obra inicial fou en castellà: Canción olvidada (1947) i Eva en el tiempo (1952). Durant els anys cinquanta publica els seus dos primers poemaris en valencià: Altra veu (1952) i Ratlles a l'aire (1956). Com a novel.lista, destaca  la novel·la La dona forta (1967)
La seva obra poètica va ser premiada als certàmens més importants de l'època, tant en castellà com en català. Dels seus darrers llibres publicats destaquen Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997). 
Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada