Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desamor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desamor. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 de juny del 2015

Desamor

DESAMOR


Vull un sol cada dia,
Il.luminant el meu condol,
per poder assaborir l'alegria,
que em porta la mort.

La vida ja no es un suspir,
són setmanes de tristesa,
que em porten a sentir,
tota aquella flaquesa.

La soletat és un dimoni,
Que s'alimenta del meu somriure,
Si us plau deixa'm un termini,
Per assaborir-lo en un queviure
                                                                     -Marta Lopez Vilar. 

Marta López Vilar (Madrid, 1978) és llicenciada en Filologia Hispànica, prepara la teua tesi doctoral i treballa com a professora en la Universitat d'Alcalá d'Henares. Pel llibre "De ombres i barrets olvidados" va obtindre el premi "Blas d'Otero" de poesia (Madrid, Amargord, 2007) . El seu segon llibre, "La paraula esperada" (Madrid, Hiperión, 2007) , va ser el guanyador del premi "Arte Joven" de poesia de la Comunitat de Madrid.


Vertigen

Vertigen

Has arribat tard: quan ja el meu cos es
precipitava a l’abisme, quan el temps
havia aconseguit la seua millor definició
(com en aquell poema de Lezama Lima),
quan despullar-me amb el vestit de color
verd i aquelles arracades era ja una
cerimònia inútil.
                                                                     -Alfons Cervera.

És un escriptor valencià en llengua catalana i castellana, dedicat a gèneres com la novel·la i la poesia. Cervera ha anat elaborant des de finals dels anys noranta una narrativa centrada en la recuperació de la memòria de la Guerra Civil Espanyola. En les seves últimes novel·les mostra una part de la història d'Espanya narrada a través de les veus dels perdedors de la guerra.  

Llibre i data de publicació: Sessió continua.


He vist una fotografia teva

He vist una fotografia teva

Em pregunto si el sentiment
és sempre ver i fidel:
¿o és, potser, més sincer el dolor,
l’enyor, la recança?

Tu i jo, lluny per sempre,
i aquesta nit xafogosa:
la calma letàrgica emplenament
el no-res, l’espai on no cercar-te.

Tornaré als meus llibres,
a converses mudes que no sabràs mai.
Cobejaré un altre cos, un amor,
no un aixopluc sinó una nova estança.

Em pregunto si viure sense tu,
serà una constant horabaixa,
i les nits, una insidiosa amenaça,
i despertar, l’odi intens de no trobar-te.
                                                              -Marta Pessarrodona

És una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l'assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998). http://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Pessarrodona_i_Artigues

Llibre i data de publicació: Tria de poemes.