Capvespre Marí

CAPVESPRE MARÍ

Salten al mar els peixos

color de lluna

per beure a glopets blaus

la llum madura

d’un sol que en el ponent

camina i dubta

si anar-se’n avui a peu

o buscar una

diligència de núvols

que a pressa el duga

al llit en què en somia

amb neu i pluja.

A l’horitzó, un vaixell

menut com l’ungla

del ditet més petit

passa i saluda

sense pensar que és lluny,

més sol que la una.

L’ombra creix i la platja,

amb la pell bruna,

tanca els ulls. Guarda als llavis

una flor muda.

Marc Granell

És un poeta i traductor valencià nascut a l’any 1953 a València. És el fundador de la revista literària Cairell i va rebre el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia en 1976.

Llibre:L'illa amb llunes

El Cant de la Mar

EL CANT DE LA MAR

La mar no deixa

mai de cantar

belles cançons

de sol i sal,

balades tristes

de viatges llargs

en transatlàntics

negres i blancs

que al mig del gel

van a naufragar.

La mar no deixa

mai de cantar.

Obri bé el cor

per a escoltar.

Marc Granell

Poeta i traductor valencià, nascut a València a l’any 1953, fundador de la revista literària Cairell, director de la col·lecció Gregal Poesia i guanyador del premi Vicent Andrés Estellés de poesia.

Terra lliure

Mentre arriben els vostres  poemes, comence jo amb un poema de Marc Granell publicat en 1983 al llibre Exercici per a una veu.  
Inicie amb aquest poema la temàtica de Terra. O amor a la terra, o fidelitat, o territori i poesia...

L'Horta. 

TERRA LLIURE

Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla. 

Tret de Magpoesia.