Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Animals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Animals. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 de juny del 2015

Pardal



PARDAL

D’un vol, cap a la mort
encara que no volis .

Matar és molt difícil,
perquè ningú no es deixa;
però morir-se
és fàcil: tothom se’n surt prou bé.

Els assassins camineu de puntetes
i alimenteu els ulls amb carn de llebre.

I ara que ja m’has mort
què s’ha fet de la meva sang?

S’han tornat més rojos els teus llavis,
més sensible la teva pell?

Amb quin coixí has dormit
tots els meus somnis?

De la ira neix ira;
del crim, l’evolució.

Tots els humans sou fets de sang barata.



Els Espiadimonis


                  
     
 ELS ESPIADIMONIS

Els espiadimonis no són els insectes
que tots sabem, són guaites translúcids
amb filferros elàstics.

Perquè espien, planegen
sense aterrar, vigilen si hi ha alguna
prominència sospitosa, no paren
d’indagar. I els dimonis s’en riuen
de tanta activitat:sempre són darrere
d’allo vist. Car la forma visible
és la impossibilitat que gira
al voltant de les flors.

Jo no sóc!, jo no sóc!, crida
cadascun dels vivents
subjectes a la terra vermejosa. Jo
no sóc, crida, jo són un
dels altres, jo sé morir,
jo sé com es fa, això tan clar.

123-2