Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de juny del 2015

Una aigua bruta i trista

UNA AIGUA BRUTA I TRISTA

De dalt de la passarel·la contemplàvem els trens.
Aquells núvols de fum de les locomotores,
els xiulits, les baranes de ferro, vacil·lants.
Se n’anaven els trens i tornàvem els trens
i nosaltres els vèiem de dalt la passarel·la.
Els raïls s’enfugien, metàl·lics, vida amunt.
Era bella, la vida. Era trista, també.
I qui sap com seria, de quin color, la vida?
Jo et cenyia amb un braç l’adorable criatura.
La vida. Qui sabria com seria la vida?
Ens espantava a voltes. A voltes ens besàvem
en el cine. Altres voltes érem clars i feliços
i aniríem després, qui sap, a Barcelona,
com feren els teus pares. Alenaven les fosques
locomotores. Queien densos trossos de fum.
Creuàvem entre el fum de les locomotores.
En l’aire vacil·lava un llum sobre el carrer.
La vida. Qui sabria com seria la vida?
El meu braç et cenyia l’adorable cintura.
Somreies tristament. Desistíem els dos,
i darrere la tàpia alenaven els trens.
En el sopar pixava cansadament un home;
l’esperava la dona, amb els fills, sota el llum.


Vicent Andrés Estellés

Va ser un periodista, escriptor i un dels més importants poetes del segle XX. Va nàixer en 1924 a Burjassot i va morir en 1993 a València.Ha rebut nombrosos premis i donat nom a col·legis, institucions i premis.
Llibre: Llibre de meravelles

Marea de la llum

MAREA DE LA LLUM

Clars a la llum salten uns mots
com dofins en la mar quieta de les hores.
Sota el silenci abrasador d’un sol
que encén tots els miratges,
eucaristia del món, la cançó de les ones;
com un bram de llamps a l’horitzó,
una tempesta de sentits tramunta
l’aparença muda dels versos.

En les platges del temps
on lluu l’oblit i la memòria
la marea de la llum
ha deixat unes paraules
dibuixades en l’arena.
La mar es plega com una ombra
i la llum torna a la mudesa.



És un professor de català i escriptor nascut a l’any 1958 en Alcoi. Va rebre el Premi de Poesia Maria Mercè Marçal en 2005.
Llibre: Humus

Mars entre els astres

MARS ENTRE ELS ASTRES

Fets de la Terra
som un retorn,
ja sense temps,
al mar.

Desem els ulls
damunt la pell d’onades
aigua en silenci
que antics cometes,
en el seu viatge infinit,
van dur-nos.

I avui encara
astres anònims
traginen mars de glaç
sobre el seu cos de roca,
llavors de llum
que el vent dels anys escampa.

Som fills dels astres,
d’aquella mà invisible,
la vida que es congria dins la nit.

Nostàlgia d’univers,
ens intuïm només
d’imaginar-nos.



És un poeta, lingüista i polític català, nascut a l’any 1959 a Barcelona. Ha rebut diversos premis com el Premi Ramon Fuster en 2014 i la Creu de Sant Jordi en 2007.
Llibre: Alba del vespre


Ones

ONES

Cansades, persistents,
les ones s’estiren,
s’esquitllen inquietes,
incessants,
entre les pedres
fins on l’impuls de l’aigua
els deixa atènyer el tacte d’unes mans;
tornen al mar,
lliscant sobre la sorra,
entretenint-s’hi,
deixant-se acaronar pels dits del Sol,
tan lents, tan transparents
com la teva mirada
que ja espera l’onada que s’acosta,
ressò del vell batec
que retrobes dins teu.


És un poeta, lingüista i polític català, nascut a l’any 1959 a Barcelona. Ha rebut diversos premis com el Premi Ramon Fuster en 2014 i la Creu de Sant Jordi en 2007.
Llibre: Alba de vespre

Capvespre Marí

CAPVESPRE MARÍ

Salten al mar els peixos
color de lluna
per beure a glopets blaus
la llum madura
d’un sol que en el ponent
camina i dubta
si anar-se’n avui a peu
o buscar una
diligència de núvols
que a pressa el duga
al llit en què en somia
amb neu i pluja.
A l’horitzó, un vaixell
menut com l’ungla
del ditet més petit
passa i saluda
sense pensar que és lluny,
més sol que la una.
L’ombra creix i la platja,
amb la pell bruna,
tanca els ulls. Guarda als llavis
una flor muda.



És un poeta i traductor valencià nascut a l’any 1953 a València. És el fundador de la revista literària Cairell i va rebre el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia en 1976.
Llibre:L'illa amb llunes


dimecres, 3 de juny del 2015

El Remor del Blau

EL REMOR DEL BLAU

Un silenci batejat de dolor
en la mirada de les ones.

L’animal furiós i extemporani
que gravita
sobre la nostra idea de futur.

Cada porus immers en silencis d’escuma,
molt lluny de temps feliços,
quan el blau ens trempava les galtes
abans de convertir-se en espurnes de so.

Ara, el blau, fuig com una estrella errant
que haguéssim de trobar darrere l’horitzó.

És un professor i escriptor valencià nascut a l’any 1966 en Faura. Ha obtingut premis com el VI Certamen de poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot (2003) i el 15é Premi Bru i Vidal de Poesia (2012).
Llibre: Plenamar
 

El Despertar de la Primavera

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA


A la riba de la Mediterrània,
en despertar de la primavera,
les hores i els dies destil·len
l’aroma adormit de la tarongina,
mentre les antigues balconades
són degotís de llum i de geranis
en un oceà d’aurores i capvestres.


És un historiador català i professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona, nascut en 1957. Ha escrit llibres tant de poesia com d’història, a més de novel·les. 
Llibre: Poemes de la néta del general

El Mar




EL MAR

Per paraules amargues
sofrim camí de barca
al temps mort. Lluny de l’aire
dels vells jardins, per braços
d’immòbils mil·lenaris,
sóc endinsat en negre
hivern, on no pregunto
ja més per Déu, per l’únic
pas a mi, a les meves
hores enllà, quan l’ordre
i el nombre em prometien
repòs, claror de riba.


Fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, nascut a l’any 1913 en Santa Coloma de Farners i mort en 1985 en Barcelona. Va rebre el premi d’Honor de les Lletres Catalanes en 1972.
Llibre: Antologia Poètica

El defugir

El defugir

L’amor em defuig com l’ànima al cos.
Passa pel costat meu com un núvol
de tronada seca.

Jo me’l mire,
i me’l torne a mirar, sempre,
amb un constant desig.
Com riu indòmit que mai no s’atura,
sense parpellejar.

Fins que arriba al mar,
nàufrag, ple de soledat.

                                                                   -Josepa Montagut

Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. Treballa com a administrativa a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, com a Cap d’Unitat de Gestió a la Secretaria del Centre. Ha rebut diversos guardons pels seus relats curts i ha estat inclosa en l’antologia Màtria. Noves veus poètiques dels Països catalans. http://www.onadaedicions.com/vmchk/montagut-i-mariner-josepa

Llibre i data de publicació: Papallones silenciades sobre un mar de gel. Març de 2015.

Marinera

MARINERA

La claror
de matinada
mata l’ombra del carrer.
El soroll
de les onades
gronxa el poble mariner

Eixe poble
té unes naus
vora, voreta del mar,
quatre carrers
i una plaça,
una església i campanar.

Llops de mar
amb negres pipes,
mariners i gent de tro,
la xicalla
i unes dones,
unes xiques i uns amors.

Es retalla
la blancúria
de les veles, allà al fons.
Vora, voreta
la platja,
s’ha sentit una remor.

És el cant
de les sirenes
que captiva falaguer.
El soroll
de les onades
bressa del poble mariner.



És un poeta, narrador i professor de Filosofia nascut a Oliva a l’any 1951. Va aconseguir el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia en 1973.
Llibre: El plom de l'ham