La Tardor

Quan ens vas deixar
el món se’m va esmicolar

en mil trossos de cendra.

I m’he fet molts racons

en cada petit fragment,

en totes les miques sobreres.

Hi ha hagut més estralls.                                         

Del que jo he pogut ser    
 he cregut que res no en viuria.

Se’t va endur l’enemiga

que sé també meva:

el meu odi és un nadir,

la meva enyorança, una vestimenta
de cada dia. I estimo coses
per tu, molt més del que voldria.

Partícules de sorra que premo
a les mans: les llàgrimes no valen,
ni l'obscenitat de paraules ja dites.
 

In memoriam Marià Vancells
 

   Marta Pessarrodona
Marta Pessarrodona va naixer en Terrassa,Vallés Occidental,18 de novembre de 1941.

Marta Pessarrodona és una poetessa,narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic.Al 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Ha escrit llibres com:

Primers dies de 1968 (publicat l’any 1968)

Vida privada (publicat al 1762)

A favor meu,nostre (publicat al 1981)

Memòria (publicat al 1979)

Ha escrit poemes com: la tardor,the party is over,a nessa dels seus quaranta anys,etc... 

TARDOR

TARDOR

Quan ens vas deixar

el món se’m va esmicolar

en mil trossos de cendra.

I m’he fet molts racons

en cada petit fragment,

en totes les miques sobreres.

Hi ha hagut més estralls.

Del que jo he pogut ser

he cregut que res no en viuría.

Se’t va endur l’enemiga

que sé també meva:

el meu odi és un nadir,

la meva enyorança, una vestimenta

de cada dia. I estimo coses

per tu, molt més del que voldria.

Partícules de sorra que premo

a les mans: les llàgrimes no valen,

ni l’obscentitat de paraules ja dites.

Marta Pessarrodona
Poetessa, narradora i crítica literària catalana. Va nàixer en novembre de l’any 1941. Al 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment a Mira-Sol hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.

BONJOUR, TRISTESSE

BONJOUR, TRISTESSE

Sé que la llum, filtrada per

les cortines d’aquesta cambra,

és la mateixa d’ahir,

de fa una setmana.

Sé, també, que ho sabía:

no ha estat la primera vegada,

i són inútils les preguntes,

les enyorances i aquesta recança.

Sé que les coses són irrepetibles:

el meu cos ja no serà teu,

encara que la llum s’irriti

i la cambra s’obstini a repetir-se.

Sé, també, que m’interrogaré molt,

escorcollaré per saber amb certesa

totes les miques de mi que són tu,

i tot el que de mí roman dins teu.

Sé que la llum serà la mateixa

i se’m farà una altra; que els meus ulls,

sense els teus, no ho veuran tot,

ni podran deturar, al cos, la ceguesa.

Sé també, que he pecat d’orgull

-o la felicitat n’ha estat culpable-

i he cregut que viure era,

justament, escriure’t el poema.

Sé que voldria poder esquinçar el poema

i tornar enrere: veure la mateixa llum,

filtrada per les cortines d’aquesta cambra,

com la vam veure, amb delit, aquell dia.


Marta Pessarrodona
Poetessa, narradora i crítica literària catalana. Va nàixer en novembre de l’any 1941. Al 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment a Mira-Sol hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.

Nit trista de Sant Joan

No vam saltar ni l’última foguera.

Nit sense sorolls ni xiuxiueig de brases.

Nit de somnífer, letífera remor.

(¿Quant de temps ha calgut

per saber cobejar el corb

-aquest literari animalot

de color d’ala de mosca?)

Nit per no viure-la:

dolor adéu,adéu amor

Ho havíem cremat ja tot.

( Tira de poemes)

Marta Pessarrodona:

(Terrassa,18 de novembre de 1941) és una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l'assaig i el gènere biogràfic.

És autora de llibres . L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham.Té diversos treballs. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record, però amb compromís feminista.va publicar-se una antologia de la seva obra poètica.

He vist una fotografia teva

He vist una fotografia teva

Em pregunto si el sentiment

és sempre ver i fidel:

¿o és, potser, més sincer el dolor,

l’enyor, la recança?

Tu i jo, lluny per sempre,

i aquesta nit xafogosa:

la calma letàrgica emplenament

el no-res, l’espai on no cercar-te.

Tornaré als meus llibres,

a converses mudes que no sabràs mai.

Cobejaré un altre cos, un amor,

no un aixopluc sinó una nova estança.

Em pregunto si viure sense tu,

serà una constant horabaixa,

i les nits, una insidiosa amenaça,

i despertar, l’odi intens de no trobar-te.

                                                              -Marta Pessarrodona

És una poetessa, narradora i crítica literària catalana. També ha conreat l'assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998). http://ca.wikipedia.org/wiki/Marta_Pessarrodona_i_Artigues

Llibre i data de publicació: Tria de poemes.