LA POR
El cel és negre com la por dels senglars.
Aquí estirat,
al matalàs de les excursions,
sento estremir-se el terra amb la vida que no veig
en aquesta nit sense lluna, però que sento.
Només hi ha la llum dels estels
i per sobre de tot se’m destaca,
no sé per què,
la cintura d’Orió: tres diamants,
tres ulls, tres promeses.
El cel és negre com la por dels senglars
i sento estremir-se el terra amb la vida que no veig
i que bull dintre meu i em recorda
que és fantàstic ser viu.
Gonzalo García
