LA POR

El cel és negre com la por dels senglars.

Aquí estirat,

al matalàs de les excursions,

sento estremir-se el terra amb la vida que no veig

en aquesta nit sense lluna, però que sento.

Només hi ha la llum dels estels

i per sobre de tot se’m destaca,

no sé per què,

la cintura d’Orió: tres diamants,

tres ulls, tres promeses.

El cel és negre com la por dels senglars

i sento estremir-se el terra amb la vida que no veig

i que bull dintre meu i em recorda

que és fantàstic ser viu.

Gonzalo García