El defugir
L’amor em defuig com l’ànima al cos.
Passa pel costat meu com un núvol
de tronada seca.
Jo me’l mire,
i me’l torne a mirar, sempre,
amb un constant desig.
Com riu indòmit que mai no s’atura,
sense parpellejar.
Fins que arriba al mar,
nàufrag, ple de soledat.
-Josepa Montagut
Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. Treballa com a administrativa a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, com a Cap d’Unitat de Gestió a la Secretaria del Centre. Ha rebut diversos guardons pels seus relats curts i ha estat inclosa en l’antologia Màtria. Noves veus poètiques dels Països catalans. http://www.onadaedicions.com/vmchk/montagut-i-mariner-josepa
Llibre i data de publicació: Papallones silenciades sobre un mar de gel. Març de 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada