II PENÈLOPE
Em compta el temps la marinada amarga,la mar amb son abominable crit!
La mel dintre la gerra s'ha espessit
i els brots que vas deixar fan ombra llarga.
Oh xaragall lluent! La seda blanca
serà la lluna de la meva nit;
l'arbre cairat, capçal del nostre llit,
estén encar un pensament de branca.
Esquerpa, sola, tota fel i espina,
faig i desfaig l'absurda teranyina,
aranya al·lucinada del no-res.
Un deix d'amor arran de llavi puja
i mor com una llàgrima de pluja
al viu del darrer pètal que ha malmés.
 |
| http://conelcuentoenlostalones.blogspot.com.es/2015/06/hilos-de-seda-relato-corto.html |
