BONJOUR, TRISTESSE

BONJOUR, TRISTESSE

Sé que la llum, filtrada per

les cortines d’aquesta cambra,

és la mateixa d’ahir,

de fa una setmana.

Sé, també, que ho sabía:

no ha estat la primera vegada,

i són inútils les preguntes,

les enyorances i aquesta recança.

Sé que les coses són irrepetibles:

el meu cos ja no serà teu,

encara que la llum s’irriti

i la cambra s’obstini a repetir-se.

Sé, també, que m’interrogaré molt,

escorcollaré per saber amb certesa

totes les miques de mi que són tu,

i tot el que de mí roman dins teu.

Sé que la llum serà la mateixa

i se’m farà una altra; que els meus ulls,

sense els teus, no ho veuran tot,

ni podran deturar, al cos, la ceguesa.

Sé també, que he pecat d’orgull

-o la felicitat n’ha estat culpable-

i he cregut que viure era,

justament, escriure’t el poema.

Sé que voldria poder esquinçar el poema

i tornar enrere: veure la mateixa llum,

filtrada per les cortines d’aquesta cambra,

com la vam veure, amb delit, aquell dia.


Marta Pessarrodona
Poetessa, narradora i crítica literària catalana. Va nàixer en novembre de l’any 1941. Al 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment a Mira-Sol hi ha una biblioteca dedicada a ella amb el seu nom.