T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
JOANNA RASPALL.
(De Llum i gira-sols. Columna, Barcelona 1994)
Joana Raspall va ser bibliotecària durant la República, i va conrear la narrativa i la dramatúrgia a més de la poesia. Però sobretot és coneguda i admirada per la seva vasta obra poètica i teatral per a infants, que l’han fet ben coneguda dels alumnes de les nostres escoles. Gran estudiosa de la llengua catalana, també ha destacat com a autora de tres diccionaris —de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims—, que són avui de referència obligada en català. Potser menys coneguda és la seva obra poètica adulta, de la qual aquí ofereixo un petit tast, juntament amb una mostra de la seva poesia infantil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada