Papallones en la mar giren i giren,
i a l'horitzó mai no arriben.
Mullant-se estan amb un bany
inaccessible.
D'escuma blanca arriba la sal
a colpejar-les.
Elles volen juganeres.
Passen tenebres, passen trons
i llampecs amb goig.
Les ones parlen amb elles.
La joia es torna zumzeig,
que les uneix amb aqueixa mar
infatigable.
Una història flueix voletejant;
car són les papallones les
que viuen en aquesta mar.
Vicent Torres Agudo
Poemes de la llum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada