No sé quant temps jo dormia:
dormia tan quiet i dolç,
que aquell dormir me semblava
la dormida de la mort.
De sobte, en ma capçalera,
com un terratrèmol oixc,
i escolte una veu que em crida:
-”Desperta’t, ja has dormit prou”.
M’alce, i les mans freturoses
porte als ulls, fèrtils del sol;
estic d’un riu a la vora;
veig una ciutat enfront.
Serà la meua? Me n’entre
per sos carrers tot febrós:
reco-néixer-la voldria,
i no sé si és ella o no.
El Micalet…! Oh València!
Oh ciutat dels meus amors!
Com és que en tu, casa meua,
tot està canviat i nou?
Palaus, pòrtics, columnates,
arbredes,jardins,pertot…
Els antics monuments busque:
si ne queden, són molt pocs.
Tot me sorprén, tot ho estranye;
com si d’altre país fos:
vestimentes la gent porta
que conegudes no em són.
(Ai, València!)
Va naixer a 1836 i morir a 1911. Fou un poeta valencià, escritor en llengua catalana i castellana. Era d’una família de juristes, va seguir la carrera d’advocat i exercí la profesió de periodista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada