Per la terra s'arrosega
com una serp argentada
es caragola entre roques,
i fa via per la plana.
D'aquell aiguall, cada gota
és una vida que passa.
Tranquil se'n riu, enraona,
i escumeja en la cascada.
Canta alegre el moliner,
tot el molent del blat la grana.
Dia i nit, com remoregen
l'aigua del riu i la mola
Passa llepant els poblats
i s'abraça a la muntanya.
De quan en quan ponts de ferro,
donen pas per cada banda.
Sons sivelles que subjecten
cada vorera germana.
Enric Soler i Godes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada