Espera
Vaig tornar amb la roba plena d'amor
i carn encesa, amb les faldilles xopes
de llet, regalimant cuixes avall.
La meva mare no veie el teixit
dilatat ni la vora esfilegada
ni el meu esguard, tesat amb la fermesa
de l'abundancia. Ho recordaré sempre.
Sempre et recordaré obrint-me estrelles
a la vagina, per fi, les ungles de l'espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada