L’OBLIT
Tot és por i basarda: les paraules que boten com peixos sense forma, com campanes a mort, en l’horabaixa incerta de l’estiu xafogós, els records oblidats com vells perols de coure, com allau impensada que de bobte regola i ens traeix, ulls cansats, orbs de tanta mirada cap a sols impossibles, el teu nom i el meu nom, subtil vel que ens allunya més enllà de nosaltres, i aquests temps insistent que em parteix i m’esgarra entre aquell que vaig ser i el que sóc i seré.
Jaume Pérez Montaner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada